Capítol 3

CAS TANCAT

Dalt de l’autobús l’Àngels es quedà sorpresa...

–BUF!, quanta gent, nois! –va dir l’Àngels.

–Mmmm, sí –va dir el Pol.

–Home, ja era hora que parlessis, Pol –digué l’Àngels.

–Falta gaire? –va dir el Nil.

La tieta Montse li va respondre:

–No falta gaire, ja estem arribant, però sabem on anem?

–Si! –digué el Pol–. Ahir a la nit vaig investigar per Internet i a l’única plaça on hi ha una estàtua és a la plaça d’Urquinaona.


Traieu la guia i situem-nos –va dir la tieta Montse.

Però la guia era més complicada del que es pensaven. I mirant la guia es van passar de parada.

–Ràpid, baixem! –va dir l’Àngels.

–I ara què fem?

–Tranquil, Nil.

–Agafarem el metro, que ens deixarà a la plaça d’Urquinaona. Jo sé on és, perquè una vegada hi vaig anar amb l’esplai a dinar a un Burguer –li contestà l’Àngels.

El Pol va recordar el que havia dit l’avi Miquel: l’estàtua que ell havia restaurat era en una plaça.

–Hem de buscar una estàtua amb un noi a sobre, situada en una plaça. Queda clar?

–Aquí és on vull veure si els Resol-misteris sou capaços de trobar-la –va dir la tieta Montse.

Van sortir del metro i els Resol-misteris van quedar bocabadats: al mig de la plaça hi havia una font. No era les que havien vist a Sabadell, a la Rambla. No era ni la font del Trinxeraire, ni la de la Granota era la font del Noi amb Càntirs.

–Ja la tenim! Segur que és aquesta! –va dir el Pol.

–Com pots estar-ne tan segur? –li va replicar l’Àngels.

–Perquè compleix tot el que va dir l’avi Miquel: és una font, té un noi de ferro a sobre i es troba en una plaça, igual que la de Sabadell.

Tots es van acostar a la font. El Nil de seguida va provar d’enfilar-s’hi, però la tieta Montse va llegir:

NO US ENFILEU A LA FONT
–Tranquils, no hi ha perill! –va dir el Nil.

–Veniu! Mireu què hi diu, aquí. Hi ha un missatge gravat a la pedra –digué el Pol.

Una altra vegada el missatge estava escrit a l’inrevés.

–Quin rotllo, jo no tinc ganes de pensar i no tenim mirall –va dir el Nil.

Poseu-hi atenció. Si el llegiu de dreta a esquerra el podrem desxifrar.

ATEXIA ‘L SEDAGEV CNIC UETERPA

–Ja ho tinc! Hem de prémer quatre vegades l’aixeta –digué el Pol–. Som-hi!

–Espera! Espera, Nil, fem-ho bé.

Els Resol-misteris es posen l’un al costat de l’altre i van prement l’aixeta un cop cadascú.

L’última de prémer va ser l’Àngels. I en aquell mateix moment es va obrir el càntir de sota dels peus de l’estàtua del noi.

–Mireu, mireu! Aquí hi ha l’altre petit cofre.

–Deu ser l’altra meitat del mapa?

La tieta Montse l’agafà i mirant-se l’Àngels li digué:

–El vols obrir tu?

L’Àngels va obrir el cofre i ensenyà un tros de paper antic que semblava l’altra meitat del que hi havia al cofret de l’avi Miquel.

–Anem a casa a buscar l’altra meitat del paper i sabrem què ens diu –va dir el Nil.

–No cal, ja el porto a sobre –digué la tieta Montse.

I obrint la bossa de mà en va treure el cofret antic amb l’altra part del paper.

–Vinga! Ajuntem-los.

–Sí, és l’altre tros del mapa! Seguint les seves indicacions segur que trobarem el tresor.


L’Àngels va anar explicant en veu alta les instruccions del mapa i el Pol i el Nil les van anar seguint.

“Situa’t davant de la font del Noi dels Càntirs, camina 10 passes cap a la dreta, 5 cap endavant, gira a l’esquerra, camina 7 passes més i trobaràs el teu tresor.”

De sobte es van topar de nassos amb un arbre.

–Oooooh!, el tresor és un arbre?

–No ho recordeu? En els contes els tresors sempre estan amagats, sota terra.

El Pol, el Nil i l’Àngels es van posar a gratar la terra de l’arbre.

I la tieta els va dir:

–Pareu un moment. He vist un escombraire. Algú li pot preguntar si ens deixa una pala?



I l’Àngels digué:

–Tieta, per què no hi vas, tu, que ets més gran i et farà més cas!

–D’acord, provem-ho.

Se’n va anar cap a l’escombraire, li demanà la pala i van començar a gratar la terra. De cop i volta, van notar un soroll de metall.

–Crec que aquí hi ha alguna cosa –va dir el Nil.

Apartant la terra, l’Àngels posà la mà i agafà el cofre.

–Obrim-lo! –va dir el Pol.

–Hi ha tres cofres? –va dir la tieta Montse–. Segurament a la tercera va la vençuda.

Entre tots van obrir el cofre i hi van trobar monedes antigues.

–Que bé!, ja hem trobat el tresor. Es van mirar entre ells i es van quedar molt parats. La tieta Montse va dir:

–Realment sou uns bons Resol-misteris: Cas tancat!


Voleu saber què va passar amb les monedes?

Les monedes van anar a parar al Museu d’Història de Sabadell, tal com els va dir l’avi Miquel, perquè d’aquesta manera, com que són molt valuoses, tothom les podrà veure i així podrà conèixer la història de les estàtues de l’escultor Josep Campeny.




Fi del 3r capítol
Fi del Fil 3

8 comentaris:

  1. Nois i noies de l’Escola Xaloc: primer de tot he de demanar-vos disculpes perquè el dia que us va venir a veure la Montse Bueno no la vaig poder acompanyar. Però ens veurem a final de curs i aleshores parlarem, d’acord? Tinc moltes ganes de compartir una estona amb vosaltres.
    M’ha agradat molt el capítol que tanca la història perquè ho heu deixat tot molt ben lligat. Els Resol-misteris han tingut molta feina, però se n’han sortit! Ha estat molt bé tot això de prémer cinc vegades l’aixeta de la font de la plaça d’Urquinaona de Barcelona i també el fet que heu conservat aquest joc de llegir els missatges a l’inrevés.
    Per cert, les il•lustracions estan molt ben fetes i tenen molt d’encant! Heu tingut molta feina i han quedat molt maques.
    Ah, això que el tresor siguin monedes antigues també m’ha agradat. I encara m’ha agradat més que les hagin portat al Museu d’Història, perquè així tothom en pot gaudir. Aquests Resol-misteris han estat generosos.
    Espero que us ho hagueu passat bé acabant la història dels nens de les fonts. Jo crec que els lectors i lectores que llegeixin aquest fil en quedaran molt contents.
    Ah, per acabar, un missatge misteriós. A veure si el desxifreu:
    ÉB TLOM TOT TEF UEH OH. STATICILEF.

    ResponElimina
  2. Hola copmanys de l'escola Xaloc em llegit el vostre capítol i es molt xulo, seguiu endevant amb forçes

    ResponElimina
  3. Hola amics de l'escola Xaloc jo crec que els dibuixos estan molt ben dibuixats i l'argument està molt be també el final és molt original.
    m'ha agradat molt el vostre conte i espero que a vosaltres també hos hagi agradat el nostre conte!!!!!!!!!!
























    ResponElimina
  4. HOla nois i noies de l'escola xaloc soc el Sergio ,hos bolia felicitar per que hos a quedat molt bé!!!!.

    ResponElimina
  5. HOLA SOC LA LAURA DE L'ESCOLA CATALUNYA I M'HA AGRADAT MOLT EL VOSTRE CAPITUL I ELS DIBUIXOS,ESTABA TOT MOLT BEN FET.

    ResponElimina
  6. Hola companys ho eu fet molt be felicitats a tots

    ResponElimina
  7. hola amics de l'escola Xaloc ens ha agradat molt el final del capítol.Els dibuixos hos han quedat molt bé, són molt originals que les monedes agin acabat al museu no ho esperavem,peró ha sigut molt original i ens ha agradat molt!

    ResponElimina
  8. Hola companys de l'escola Xaloc, som els nens de l'escola Catalunya.
    Les idees que us heu inventat ens han agradat molt, són molts originals.
    Els dibuixos són molt diverits i estan molt ben dibuixats.

    ResponElimina

Digues la teva!